Al principi, vaig triar aquesta imatge perquè em va semblar fàcil de representar, però a l'anar-la veient més a fons, buscant-ne els detalls he vist que aquesta imatge diu moltes més coses de les que veus a primer cop d'ull. En aquesta pintura destaquen els colors clars, com el rosa pàl·lid de la paret, o el blanc del sofà, contrastats amb els foscs, com el negre dels pantalons de la noia, els seus cabells, o la samarreta que porta.
Crec que està estirada al sofà perquè acaba de tornar de treballar, ha arribat a casa, s'ha tret les sabates i s'ha estirat al sofà per descansar després de tot el dia. Suposo que està preocupada per alguna cosa, segurament perquè li han abaixat el sou i pensa tots els problemes que això li pot suposar.
dimarts, 1 de maig del 2012
Visca jo!
La veritat és que abans de començar aquesta redacció he hagut d'estar pensant una bona estona sobre el que escriuria. Mai m'ha agradat veure coses bones de mi, i em costa acceptar-les quan me les diuen. Penso que si reunissis a un grup de joves i els hi diguessis que fessin una llista de les seves coses bones i una de les dolentes, en sortirien moltes més de dolentes que de bones, ja que és més fàcil reconèixer-les.
Tot i això, tothom té coses bones i les ha de saber acceptar. Una de les meves coses bones és que sempre intento veure el costat positiu de les coses. Per molt malament que pugui estar anant una situació o moment, potser no a l'instant, però quan ja ha passat i he tingut temps per reflexionar, intento pensar en calma i veure-hi el costat positiu, ja que jo crec que tot en té un.
Una altra cosa bona de mi és que des de petita he tret bones notes. Tinc facilitat per entendre coses que a altra gent els poden semblar més difícils, i tinc bona memòria, dos coses que m'han ajudat a treure sovint bones notes.
L'última cosa bona que podria dir és que m'agrada molt riure. Potser no sempre estic rient, perquè a vegades tinc un mal dia, estic cansada o aburrida, però normalment ric per qualsevol tonteria, per el que diuen les meves amigues, per una broma sense gràcia... Jo crec que la vida s'ha de viure sense tanta seriositat, encara que sé que arriba un moment en què s'ha de posar els peus sobre el terra i pensar seriosament temes importants, però fins que arribi aquest moment... a disfrutar, que la bona vida dura poc!
Tot i això, tothom té coses bones i les ha de saber acceptar. Una de les meves coses bones és que sempre intento veure el costat positiu de les coses. Per molt malament que pugui estar anant una situació o moment, potser no a l'instant, però quan ja ha passat i he tingut temps per reflexionar, intento pensar en calma i veure-hi el costat positiu, ja que jo crec que tot en té un.
Una altra cosa bona de mi és que des de petita he tret bones notes. Tinc facilitat per entendre coses que a altra gent els poden semblar més difícils, i tinc bona memòria, dos coses que m'han ajudat a treure sovint bones notes.
L'última cosa bona que podria dir és que m'agrada molt riure. Potser no sempre estic rient, perquè a vegades tinc un mal dia, estic cansada o aburrida, però normalment ric per qualsevol tonteria, per el que diuen les meves amigues, per una broma sense gràcia... Jo crec que la vida s'ha de viure sense tanta seriositat, encara que sé que arriba un moment en què s'ha de posar els peus sobre el terra i pensar seriosament temes importants, però fins que arribi aquest moment... a disfrutar, que la bona vida dura poc!
dilluns, 19 de març del 2012
Cinc moments de felicitat
De vegades no ens parem a pensar en els petits detalls que fan maco un moment, de persones que dia a dia, encara que no hi donem gaire importància estan allà per fer-nos sentir millor, coses que com que sempre han estat igual, al mateix lloc o de la mateixa manera, no hi donem importància ni ens hi fixem, però que si no hi fossin les trobaríem a faltar.
Ara faré una llista de cinc d'aquestes coses, que molt o poc han marcat una mica la meva vida fent-la millor.
Un moment de felicitat és quan estic a una festa, a la nit, a la platja o a algun pavelló, depèn de l'època de l'any que sigui, sentint la música ressonant al meu cap, ballant sense pensar en res més, deixant de banda les preocupacions i els mals de caps, disfrutant del moment amb les amigues o altre gent.
Un altre moment de felicitat és anar a esquiar. Sentir la fred i l'escalfor alhora baixant a tota velocitat per les muntanyes nevades. És una sensació genial.
Pot ser molt típic, però no puc deixar de posar el moment de felicitat que tinc quan estic amb les meves amigues, rient de qualsevol cosa, preocupant-nos de tot i de res. Quan estic amb elles estic com a un altre món, un món on poca gent pot entrar i on estic més bé, perquè és amb elles amb qui em sento més a gust, sé que hi puc confiar, sé que puc parlar amb elles de qualsevol cosa i que m'entendran, o que com a mínim m'escoltaran i m'intentaran ajudar.
Aquest moment de felicitat pot semblar molt tonto, però realment vaig ser feliç. Només va fer falta una tarda, la Rita, un plat de pa amb "nutella" i molt de riure per passar un moment inolvidable.
L'últim moment li dedico a la Maria, en realitat, potser és una de les persones més pesades que conec i una de les que més s'ha enfadat amb mi des de que em coneix, però tot i això no podria fer res sense ella, perquè és un mon a part, és impossible no somriure quan estic amb ella i sé que en el fons, m'estima tant com jo l'estimo.
Ara faré una llista de cinc d'aquestes coses, que molt o poc han marcat una mica la meva vida fent-la millor.
Un moment de felicitat és quan estic a una festa, a la nit, a la platja o a algun pavelló, depèn de l'època de l'any que sigui, sentint la música ressonant al meu cap, ballant sense pensar en res més, deixant de banda les preocupacions i els mals de caps, disfrutant del moment amb les amigues o altre gent.
Un altre moment de felicitat és anar a esquiar. Sentir la fred i l'escalfor alhora baixant a tota velocitat per les muntanyes nevades. És una sensació genial.
Pot ser molt típic, però no puc deixar de posar el moment de felicitat que tinc quan estic amb les meves amigues, rient de qualsevol cosa, preocupant-nos de tot i de res. Quan estic amb elles estic com a un altre món, un món on poca gent pot entrar i on estic més bé, perquè és amb elles amb qui em sento més a gust, sé que hi puc confiar, sé que puc parlar amb elles de qualsevol cosa i que m'entendran, o que com a mínim m'escoltaran i m'intentaran ajudar.
Aquest moment de felicitat pot semblar molt tonto, però realment vaig ser feliç. Només va fer falta una tarda, la Rita, un plat de pa amb "nutella" i molt de riure per passar un moment inolvidable.
L'últim moment li dedico a la Maria, en realitat, potser és una de les persones més pesades que conec i una de les que més s'ha enfadat amb mi des de que em coneix, però tot i això no podria fer res sense ella, perquè és un mon a part, és impossible no somriure quan estic amb ella i sé que en el fons, m'estima tant com jo l'estimo.
diumenge, 26 de febrer del 2012
Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine.
Espinosa, Albert. Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue’m vine. 4a edició. Barcelona: Rosa dels vents (Random House Mondadori, S.A), 2011. ISBN: 978-84-01-33943-1
L’autor d’aquest llibre és l’Albert Espinosa (Barcelona, 5 de novembre de 1974) http://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Espinosa_i_Puig, el llibre en qüestió és titula “Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine.”. L’editorial és Rosa dels Vents, un segell de Random House Mondadori, S.A, i es va publicar l’any 2011.
És un llibre de gènere narratiu.
El resum del llibre segons la pàgina web “l’Illa dels Llibres” és el següent: Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine’ té com a protagonista a Dani, un home que es dedica a buscar nens desapareguts. El mateix dia que la seva parella l’abandona, rep la trucada de telèfon d’un pare que, desesperat, li demana ajuda. Dani no té clar si acceptar el cas, però davant la insistència del pare, acaba fent-ho. La recerca del nen li conduirà a Capri, a aquell far, aquell lloc màgic en el qual afloraran records de la seva infantesa i dels dos personatges que van marcar la seva vida: el Sr. Martín i George. El retrobament amb el passat portarà a Dani a reflexionar sobre la seva vida, sobre la història d’amor amb la seva parella i sobre les coses que realment importen.
Vaig triar aquest llibre perquè n’havia sentit molt a parlar, i en parlaven molt bé, i quan vaig saber que una amiga meva el tenia, vaig pensar que seria una bona ocasió per llegir-lo. La veritat és que em va agradar molt, em va atrapar de seguida i me’l vaig llegir amb molt poc temps.
Jo crec que aquest llibre et pot fer reflexionar molt, et pot ajudar si estàs passant per un mal moment i fins i tot et pot fer canviar la manera de pensar o de veure les coses, ja que parla d’un noi amb problemes que els va saber superar i, indirectament, et dóna consells per saber superar els teus.
Jo li posaria un 9, perquè m'ha agradat molt, però en alguns moments era una mica "liós" seguir la història perquè va canviant molt de temps i de lloc.
Recomanaria aquest llibre a tot tipus de gent, de 12 anys endavant. Potser també a algú qui està passant un moment difícil de superar.
dilluns, 30 de gener del 2012
Histoire de peur - Les chats maléfiques
Maria est une fille brune. Elle a les yeux bleu et elle a trop belle. Elle habite a une belle maison a France. Maria adore les chats et elle a beaucoup chats a sa maison.
Une nuit, elle a dormi tranquilement. Tout a coup, elle a entendu un bruit. Elle a reveillé et a essayé d’allumer l’electricité mais elle n’a pas peut. Maria est sortie du lit et quand elle a marché sur le sol, elle a senti un bosse. Elle a regardé le sol, elle a vu beaucoup de chats morts. Tout a cop, un chat a bougé. Maria a eu très peur. Elle a commencé a crier et a courir. Rapidement, ella est allé au chambre du sa mère. Quand Maria a entré elle a vu que sa mère a été morte. Elle a commencé a pleureur. Tout à coup, elle a entendu un miaulé. La fille a vu un million de yeux et tout à coup, des chats se sont jetés dessus elle. Maria a eu peur. Rapidement, les chats on commencé a manger le fille. Elle a crié très fort, mais personne n'a pas aidé elle.
Elle a reveillé. Tout a été un rêve!
diumenge, 8 de gener del 2012
Destil·lació casolana.
Aquest experiment tractava d'aconseguir destil·lar una barreja d'aigua amb cafè i recollir l'aigua que en sortís, deixant a fora el cafè.
Havíem de posar la barreja dins un recipient i dins posar-n'hi un altre de més petit al mig per poder recollir les gotes d'aigua que caiguessin. Havíem de col·locar un plàstic a sobre i una goma d'esborrar perquè fes una inclinació i dirigís les gotes d'aigua. Ho havíem de deixar tot a prop del sol i esperar a que s'evaporés.
A mi no m'ha sortit gaire bé.
Al principi vaig deixar la barreja d'aigua amb cafè al costat d'una finestra i vaig esperar que s'evaporés, però al cap de tres dies d'esperar vaig veure que no passava res. Al final ho vaig posar al microones perquè s'evaporés ràpid, i va funcionar, però com que vaig posar tanta barreja de cafè, l'aigua no es va poder evaporar tot, ja que ho feia molt lentament.
Al final ha quedat una mica d'aigua dins el recipient petit i bastanta barreja dins el recipient gran.
Durant el procés he fet alguns canvis.
Al principi, dins el recipient gran n'hi vaig posar un de petit, però vaig veure que era massa alt i prim, i al dia següent el vaig canviar per un de més ample i baixet.
Per fer l'inclinació hi tenia posada una goma, però també hi vaig posar un saler perquè pesés més, i al final vaig acabar fent copets suaus a la goma perquè les gotes d'aigua baixessin més lentament.
Ha sigut un experiment interessant però no m'ha sortit del tot bé.
(Per cert, no me'n recordo de penjar les fotos...)
Havíem de posar la barreja dins un recipient i dins posar-n'hi un altre de més petit al mig per poder recollir les gotes d'aigua que caiguessin. Havíem de col·locar un plàstic a sobre i una goma d'esborrar perquè fes una inclinació i dirigís les gotes d'aigua. Ho havíem de deixar tot a prop del sol i esperar a que s'evaporés.
A mi no m'ha sortit gaire bé.
Al principi vaig deixar la barreja d'aigua amb cafè al costat d'una finestra i vaig esperar que s'evaporés, però al cap de tres dies d'esperar vaig veure que no passava res. Al final ho vaig posar al microones perquè s'evaporés ràpid, i va funcionar, però com que vaig posar tanta barreja de cafè, l'aigua no es va poder evaporar tot, ja que ho feia molt lentament.
Al final ha quedat una mica d'aigua dins el recipient petit i bastanta barreja dins el recipient gran.
Durant el procés he fet alguns canvis.
Al principi, dins el recipient gran n'hi vaig posar un de petit, però vaig veure que era massa alt i prim, i al dia següent el vaig canviar per un de més ample i baixet.
Per fer l'inclinació hi tenia posada una goma, però també hi vaig posar un saler perquè pesés més, i al final vaig acabar fent copets suaus a la goma perquè les gotes d'aigua baixessin més lentament.
Ha sigut un experiment interessant però no m'ha sortit del tot bé.
(Per cert, no me'n recordo de penjar les fotos...)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)