Imatges que parlen

Al principi, vaig triar aquesta imatge perquè em va semblar fàcil de representar, però a l'anar-la veient més a fons, buscant-ne els detalls he vist que aquesta imatge diu moltes més coses de les que veus a primer cop d'ull. En aquesta pintura destaquen els colors clars, com el rosa pàl·lid de la paret, o el blanc del sofà, contrastats amb els foscs, com el negre dels pantalons de la noia, els seus cabells, o la samarreta que porta.
Crec que està estirada al sofà perquè acaba de tornar de treballar, ha arribat a casa, s'ha tret les sabates i s'ha estirat al sofà per descansar després de tot el dia. Suposo que està preocupada per alguna cosa, segurament perquè li han abaixat el sou i pensa tots els problemes que això li pot suposar.

Visca jo!

La veritat és que abans de començar aquesta redacció he hagut d'estar pensant una bona estona sobre el que escriuria. Mai m'ha agradat veure coses bones de mi, i em costa acceptar-les quan me les diuen. Penso que si reunissis a un grup de joves i els hi diguessis que fessin una llista de les seves coses bones i una de les dolentes, en sortirien moltes més de dolentes que de bones, ja que és més fàcil reconèixer-les.
Tot i això, tothom té coses bones i les ha de saber acceptar. Una de les meves coses bones és que sempre intento veure el costat positiu de les coses. Per molt malament que pugui estar anant una situació o moment, potser no a l'instant, però quan ja ha passat i he tingut temps per reflexionar, intento pensar en calma i veure-hi el costat positiu, ja que jo crec que tot en té un.
Una altra cosa bona de mi és que des de petita he tret bones notes. Tinc facilitat per entendre coses que a altra gent els poden semblar més difícils, i tinc bona memòria, dos coses que m'han ajudat a treure sovint bones notes.
L'última cosa bona que podria dir és que m'agrada molt riure. Potser no sempre estic rient, perquè a vegades tinc un mal dia, estic cansada o aburrida, però normalment ric per qualsevol tonteria, per el que diuen les meves amigues, per una broma sense gràcia... Jo crec que la vida s'ha de viure sense tanta seriositat, encara que sé que arriba un moment en què s'ha de posar els peus sobre el terra i pensar seriosament temes importants, però fins que arribi aquest moment... a disfrutar, que la bona vida dura poc!